Altafulla queda fora del Barnasants. Com a mínim, aquest 2020. Després de vuit anys sent una de les seus del festival de cançó d’autor de referència, l’organització i l’Ajuntament no s’han posat d’acord per tornar a reeditar la col·laboració. Segons els responsables, però, no ha estat una manca d’entesa entre ambdues parts, sinó que cap d’elles s’ha posat en contacte amb l’altra per seure i parlar-ne.

El director del Barnasants, Pere Camps, ha apuntat al canvi de govern. En declaracions a Altafulla Ràdio, ha explicat que és una “situació habitual” quan “la política cultural del nou executiu encara no està del tot assentada”. Ha parlat d’un “desajust entre la limitada infraestructura que presenta el festival i l’entrada d’un nou equip que no sap exactament com funciona”. En aquest sentit, ha recordat que “són els ajuntaments els que presenten les seves propostes amb la voluntat de formar-ne part, i no el festival el que va a vendre concerts”.
Malgrat aquesta manca de comunicació, s’ha mostrat convençut que “el Barnasants agrada a Altafulla”, i espera poder recuperar el municipi com a seu en futures edicions.

El coalcalde d’Altafulla, Jordi Molinera, ha fet servir el mateix argument. En declaracions a aquesta casa, ha explicat que “ningú no s’ha posat en contacte amb nosaltres”. Una manca de comunicació que des del consistori altafullenc han entès com una falta d’interès i de voler prescindir del municipi. Molinera s’ha mostrat obert a parlar-ne de cara a futures edicions.

Altafulla tot just queda fora de la programació l’any en què el festival compleix un quart de segle. El Barnasants celebra 25 anys aquest 2020, i ho farà amb un total de 135 concerts, una trentena dels quals arribaran per primera vegada al País Valencià, les Balears, i l’Alguer. Per commemorar l’aniversari, ha programat una sèrie de concerts especials que recorreran tots els territoris de parla catalana del 24 de gener al 24 d'abril.

Quico Pi de la Serra va ser l’encarregat el passat divendres de fer un primer tast del festival a les Cotxeres de Sants amb un concert “combatiu” de repàs de la trajectòria. Una actuació que també farà parada a Palma de Mallorca el 4 de febrer, i a la localitat valenciana de Bellreguard el 22 de febrer.

L'escollit per inaugurar oficialment el festival, però, serà el col·lectiu d'artistes Ovidi 25 el 24 de gener a les Cotxeres de Sants, on va començar el Barnasants el 1996. L’espectacle 'Mai no se'n va sempre és qui torna' també passarà per Castelldefels el 15 de febrer, per Girona el 22 de febrer, per Menorca el 14 de març, per Vilafranca del Penedès el 27 de març, i per Balaguer el 29 de març.

Un dels altres concerts especials és el de Maria del Mar Bonet, que oferirà un espectacle únic el 8 de febrer amb la Big Band de Begues, precisament a aquesta localitat del Baix Llobregat. Festejant amb el jazz i el swing, servirà d'homenatge a Ovidi Montllor i Guillem d'Efak, morts fa 25 anys. La voluntat és que el projecte també pugui fer gira per més poblacions.

Les actuacions de Javier Muguruza & Bernardo Atxaga al Teatre Juventut de l'Hospitalet; un homenatge a Luis Eduardo Aute coordinat per Joan Isaac amb les veus de Roger Mas, Sílvia Comes o Anna Roig; un concert en commemoració de Guillermina Motta amb Sílvia Comes, Ester Formosa, Anna Roig, Laura Simó i Mone Teruel; un homenatge a la cantautora Teresa Rebull; i també a Carlos Cano, que amb una producció en què participa el Taller de Músics reivindiquen el llegat del cantautor andalús; seran altres de les propostes del Barnasants per aquest 2020.

Cuba és el país convidat d'aquesta edició, que també comptarà amb altres veus internacionals del Perú, Mèxic o l'Urugai. El festival el clourà Pau Alabajos presentant a l'Hospitalet el seu últim treball, 'Les hores mortes'.

Tot plegat servirà, segons Pere Camps, per fer “una radiografia de l’estat actual de la cançó d’autor”.

El fundador i director del Barnasants planteja diversos reptes per al futur del festival. El primer, consolidar-lo econòmicament. I és que, “malgrat està més que consolidat a nivell cultural, continua patint precarietat de mitjans i recursos econòmics”. De fet, hauran d'obrir un projecte Verkami per tal de fer front a part del pressupost, que s’eleva al mig milió d’euros.

Un altre dels objectius que es planteja Pere Camps és donar pas a noves generacions. Si la capacitat econòmica és suficient per efectuar la transició amb condicions, la seva intenció és deixar la direcció de cara a l'any vinent.