En un moment en què es parla molt tant del riu com de la platja i de com ha de ser el seu futur i la seva conservació, ha començat a circular per les xarxes socials una fotografia de principis dels anys seixanta que encara conserva el veí Narcís Carulla, Doctor en Ciències Geològiques i naturalista implicat amb el territori. Es tracta d’una imatge panoràmica aèria en què s’observa el Castell de Tamarit, la desembocadura del riu Gaià després d’una avinguda d’aigua, i de fons la platja d’Altafulla i els Munts encara sense urbanitzar.

En una entrevista a Altafulla Ràdio, ha explicat que l’any 1999 la Coordinadora Salvem el Gaià ja va fer una reedició de prop de 4.000 exemplars de la imatge, de la qual n’ha destacat el seu caràcter “bucòlic” en el context d’un territori encara no urbanitzat.

La fotografia mostra la natura en la seva màxima esplendor, i com a part de la mateixa, Narcís Carulla ha defensat “fer-ne ús de manera intel·ligent”. Ha reconegut que “l’home és home perquè ha intentat dominar la natura”, però ha apuntat a “rectificar aquells errors que hem comès”. Com a exemple, n’ha destacat l’embassament del Catllar, que ha qualificat de “nyap”.

El Doctor en Ciències Geològiques ha explicat que “la majoria de sediments que queden retinguts al pantà de Repsol són llims, i per darrere, en un percentatge molt menor, se situen les sorres i les graves”. Ha afegit que “en cas de no existir la presa, tots aquests sediments baixarien progressivament fins arribar a mar, però ha apuntat que perquè s’hi acabés formant un delta haurien de passar moltes dècades, o fins i tot segles”. A hores d’ara, el cabal ecològic del Gaià baixa a 1 metre cúbic per segon.

Narcís Carulla ha exposat que a través de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) es pot veure tot el procés d’urbanització que ha patit el municipi en els darrers anys, i ha recomanat el llibre ‘Altafulla. Ara i abans’ com una altra bona manera d’observar aquesta evolució.